Esteu aquí: Inici Articles publicats en prensa EL SINDIC DAVANT EL PROBLEMA DEL DESNONAMENT
Accions del document

EL SINDIC DAVANT EL PROBLEMA DEL DESNONAMENT

El Síndic davant el problema del desnonament que va més enllà de la pèrdua d’habitatge

 El dia 10 de desembre commemorem el dia dels Drets Humans, on es recorda l’aprovació i proclamació al 1948 de la Declaració Universal dels Drets Humans.


Aquesta Declaració, es tracta d’un document de trenta articles, on es destaquen els Drets considerats bàsics i que s’apliquen sense excepció a tots els éssers humans.


Així la mateixa Constitució Espanyola de 1978 reconeix explícitament en el seu article 10.2 com una de les fonts del dret la Declaració Universal dels Drets Humans.


Cal destaca la importància essencial de l’ésser humà amb el seu conjunt i la seva totalitat, i de la necessitat de diferenciar en quan a l’aplicació del dret i la defensa dels mateixos drets.
 Així, si ens fixem en la llei estrictament seria aplicar el que diu la lletra de la norma, m’entres que el dret és fer el que està ben fet te una visió més àmplia.


Els meus paràmetres com a Síndic radica en defensar els greuges que pateixen els ciutadans, i treballar de forma esbiaixada a favor de la defensa  dels drets, que és el que ens apropa a l’equitat, superant la llei positiva, que és la que marca els governs.


En la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 ens diu:


“Tota persona té dret a  un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família la salut i el benestar, especialment en quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris .
També  te dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia o incapacitat, viduïtat , vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat”.


 Pel què, tenint en compte la realitat social que estem vivint, on cada vegada més els drets fonamentals es veuen minvats per les polítiques que apliquen els nostres governs, i que sota el paraigües de les retallades i manca de recursos econòmics,  dóna lloc a que tot plegat repercuteixi en l’estat anímic i econòmic de les famílies i dels particulars.


Així, entre tots hem d’intentar i fer possible que les persones no perdin la il•lusió per culpa de voler recuperar l’endeutament de forma accelerada.


Si es perd la il•lusió, les persones més febles podem arribar a una situació irrecuperable, i això és una línia vermella que no podem creuar, ja què, ens podem trobar en un percentatge alt de persones desarrelades, el que dona lloc a que no solament sigui perjudicial per a ells, sinó que influeixi en la convivència de tota la societat.


La manca d’un dels drets com és  el dret a la vivenda, no solament té repercussions pel propi dret sinó que comporta afecció a altres com son: el dret a la salut,  a l’acolliment familiar, a l’educació dins d’un entorn estable, ja que una part de l’educació s’ha de rebre directament dels progenitors i en general de la família, fent imprescindible poder gaudir d’un habitatge digne.


Per tot això, la manca d’un dret implica la degradació d’altres, i això debilita més a les persones i fa què, les diferències entre els més febles i els més poderosos cada vegada sigui més gran. Podríem dir, que augmenta de forma exponencial aquestes diferències, i aquí es on els nostres polítics tindrien que expressar la seva voluntat de servei a la ciutadania, intentant fer polítiques esbiaixades en favor dels més febles,  i aturar l’augment que existeix  de les diferències entre uns  i els altres.  I fer que, les necessitats d’uns siguin superades per la generositat dels altres, i així poder equilibrar les situacions convencionals de cadascun dels ciutadans.


Aquesta seria la veritable voluntat i capacitat de servei dels nostres polítics amb la totalitat de la societat, millorant la convivència i fent que al Carta dels Drets Humans No sigui paper mullat  sinó un document de referència per a tots.

 

Accions del document
Envia'ns la teva queixa Oficina del Síndic 973700356